El concepte del cardan data de principis del segle XIX, quan un anglès anomenat Francis Westley va inventar un "gimbal", una bola formada per tres esferes que podien girar lliurement en qualsevol direcció. Tanmateix, aquest disseny no es va utilitzar gaire perquè era car de fabricar i la fricció entre les esferes feia que el moviment fos menys suau.
No va ser fins a principis del segle XX que un inventor americà va idear un nou disseny que consistia en quatre rodes, cadascuna amb una petita roda perpendicular al pla de la roda, permetent que tot el dispositiu es mogués en qualsevol direcció. Aquest disseny es coneix com la "Roda Omni" i és un dels predecessors de la roda universal.
A la dècada del 1950, l'enginyer de la NASA Harry Wickham va inventar una roda amb cardan encara millor que consistia en tres discs, cadascun amb una filera de petites rodes que permetien que tot el dispositiu es mogués en qualsevol direcció. Aquest disseny va passar a ser conegut com la "roda Wickham" i és la base del cardan modern.
L'art de la roda de Wickham
A més dels camps industrial i de la robòtica, alguns artistes també han utilitzat els gimbals per a projectes creatius. Per exemple, l'artista de performance Ai Weiwei ha utilitzat gimbals en les seves instal·lacions artístiques. La seva obra "Vanuatu gimbal" és un gimbal gegant amb un diàmetre de cinc metres, que permet al públic moure's lliurement.
Data de publicació: 27 de novembre de 2023